Egèria: la pelegrina romana

Amb el relat dels seus viatges per Terra Santa, Egèria fou la primera escriptora coneguda de la Hispania romana

Egèria o Etheria va ser una pelegrina cristiana nascuda a Gallaecia -l'antiga Galícia-, que va visitar tots els llocs sagrats del cristianisme. Fruit dels seus viatges va escriure l'obra Itinerarium ad Loca Sancta, llibre que va tenir una gran difusió. Emparentada segons alguns historiadors amb l'emperador Teodosi I el Gran, Egèria va ser una dona independent de profunda religiositat i amb una il·limitada curiositat. L'escriptora Coia Valls recrea el pelegrinatge d'Egèria a la seva novel·la històrica Etheria, editada per Edicions B.

Mata Hari: l'espia mítica

Mata Hari encarna com ningú altre la fascinant figura de l'espia

Paulo Coelho s'estrena dins la novel·la històrica amb L'espia, aprofundint en la vida d’una de les dones més fascinants de la Història de principis del segle XX. Sensual, forta i contradictòria, Margaretha Geertruida Zelle, coneguda mundialment com a Mata Hari, es va convertir en una icona de valentia, enfrontant-se als cànons de la seva època i va lluitar per ser una dona independent i lliure en un món convuls.

Fernande Olivier: la primera musa de Picasso

Fernande Olivier va ser una de les primeres parelles sentimentals de Pablo Picasso i va inspirar algunes de les seves famoses obres del periode cubista

Ella va ser de les poques parelles de Picasso que el va conèixer abans de la seva fama mundial. Amélie Lang, coneguda pel món com a Fernande Olivier, va ser una model francesa que freqüentava el cercle d'amistats de l'escriptor Guillaume Apollinaire, d'on va conèixer al pintor. Tots dos van començar una relació tempestuosa que va marcar els primers anys artístics de Picasso. Dues són les novel·les escrites en català que s'apropen a la figura de Fernande. D'una banda l'escriptora Isabel-Clara Simó amb L'amant de Picasso entra dins la pell de la Fernande i per l'altra Toni Orensanz converteix la Fernande Olivier en l'eix argumental de la novel·la L'estiu de l'amor, on relata l'epidèmia amorosa que va provocar la model francesa durant la seva estada amb Picasso a Horta de Sant Joan.

Joana la Boja: una reina de Castella dins la literatura catalana

Novel·la de psicologia torturada, la novel·la històrica de Guillem Viladot relata la caiguda als inferns de Joana la Boja

La novel·la Joana del desaparegut escriptor Guillem Viladot és un exercici brillant de simbiosi entre la novel·la històrica i la bona literatura. De la mà d'aquesta Joana I de Castella, l'autor relata la desfeta d'una dona vençuda per la Història.

Madame Lafarge: l'assassinat que va commocionar França

Madame Lafarge va commocionar la societat francesa del segle XIX per la seva premeditació en l'assassinat del seu marit

Al llarg de la història, ha succeït diverses vegades que una dona enverinés al seu marit. Sovint no falten raons de pes que, tot i que no justifiquen una atrocitat com aquesta, poden fer arribar a comprendre les raons per les quals aquestes dones s'han vist abocades a un fet tan radical. Quan al 1840 Madame Lafarge és acusada d'haver enverinat amb arsènic a Charles Pouch-Lafarge, el seu marit, França es divideix en dos: d'una banda, els que no dubten de la seva innocència, i per l'altra, els que estan convençuts de la seva culpabilitat. Alexandre Dumas pare va elaborar una novel·la sobre aquest cas que va ser resolt per un metge menorquí.

Virgínia Woolf: l'escriptora del segle XX

Virgínia Woolf es va anticipar a James Joyce en el modernisme literari del segle XX i és considerada una de les millors escriptores de la literatura anglesa

Parlar de Virgínia Woolf és parlar de literatura en majúscules. És obvi que abordar la seva figura en una novel·la no es pot restringir a un gènere literari, d'aquí que fos natural que Michael Cunningham ho fes sense pretendre enquadrar Les hores dins la novel·la històrica. El resultat va ser una magnífica novel·la que va ser reconeguda per la crítica literaria mundial. 

Nausícaa: la filla d'Homer

La novel·la de Robert Graves es basa en la hipòtesi que L'Odissea va ser reescrita 200 anys després de la mort d'Homer per una dona

Robert Graves va escriure La filla d'Homer mentre estudiava els mites grecs i es va trobar amb l'audaç teoria enunciada per Samuel Butler el 1896, segons la qual L'Odissea no és totalment obra d'Homer, sinò que intervingué una princesa siciliana set-cents anys abans de Crist. Atenuant el to heroic i remarcant les aventures més familiars i quotidianes, Graves va construir una èpica de la vida domèstica, que alhora és una comèdia de caràcters. L'excelsa epopeia pretesa per Nausícaa, aquesta filla d'Homer, es converteix d'aquesta manera en una entranyable novel·la històrica.