Nausícaa: la filla d'Homer

La novel·la de Robert Graves es basa en la hipòtesi que L'Odissea va ser reescrita 200 anys després de la mort d'Homer per una dona

Robert Graves va escriure La filla d'Homer mentre estudiava els mites grecs i es va trobar amb l'audaç teoria enunciada per Samuel Butler el 1896, segons la qual L'Odissea no és totalment obra d'Homer, sinò que intervingué una princesa siciliana set-cents anys abans de Crist. Atenuant el to heroic i remarcant les aventures més familiars i quotidianes, Graves va construir una èpica de la vida domèstica, que alhora és una comèdia de caràcters. L'excelsa epopeia pretesa per Nausícaa, aquesta filla d'Homer, es converteix d'aquesta manera en una entranyable novel·la històrica. 



Amb l'afany de perpetuar-se en la memòria dels homes i envejosa de la immortalitat d'Homer als seus poemes, dos segles després de la seva mort, Nausícaa, una princesa de l'Erix descendent del troià Egest, decideix invocar a la musa per cantar, ella també, a la seva manera, les aventures d'Odisseu. I com no és una mentidera, tot i que sí una mica exagerada, i les invencions irreflexives la confonen, Nausícaa comença a adaptar i disfressar, a trastocar i millorar el poema homèric. Utilitzant la seva pròpia experiència narra el que va succeir quan un grup de cent dotze notables van decidir conjurar-se per usurpar el poder a la familia reial, enviant el pare, el rei, a la cerca del seu germà, desfent-se així d'aquest i del seu oncle, el regent, i forçant l'elecció d'un nou monarca al consumir la hisenda de palau amb diaris menjars als que assistien en qualitat de pretendents de princesa i tro. Amb menys grandesa que La Ilíada, amb menys batalles i ideials heroics, tot i que amb més aventures domèstiques i més món quotidià, L'Odissea ideada per Nausícaa és una èpica de portes endins i de teules avall, una divertida comèdia de caràcters. Escrita en plena maduresa literària i personal, La filla d'Homer és tot un compendi de la filosofia vital de Graves expressada mitjançant l'entranyable història de la princesa Nausícaa, qui va decidir escriure la seva pròpia història "sota l'ombra d'Homer" per poder entrar dins el regne dels immortals. La novel·la és a primera vista una senzilla història dramàtica, amb el món mediterrani de l'antiguitat com a teló de fons. Però sota aquest aspecte senzill i directe s'amaga una narració d'una complexitat tècnica fascinant. La història per ella mateixa no requereix d'un coneixement previ de L'Odissea d'Homer, però si es coneix l'epopeia homèrica es reconeixeran dins la tama de la novel·la de Graves tots els components de la història del retorn d'Odisseu a Ítaca, tot i que presentats en una altra geografia i una època diferents. Al llegir La filla d'Homer veiem L'Odissea des d'una perspectiva inesperada, el que ens permet revestir-la d'un nou significat. Segons el relat de Graves, L'Odissea que avui coneixem seria en realitat la versió femenina d'un poema anterior, protagonitzat per una Penèlope adúltera que cedeix als desitjos dels seus múltiples pretendents. La Nausícaa de la novel·la de Graves es descriurà a ella mateixa als passatges de L'Odissea que aconseguirà incorporar al cànon oficial, apareixent unes vegades com la pròpia Nausícaa, filla dels reis Alcínou i Arete, que descobreix a Odisseu a la platja mentre juga amb les seves companyes a pilota, altres vegades -a la seva nit de noces- com a Medea, i altres com a Penèlope, a qui transformarà en model de fidelitat, recordant com brodava el seu vestit de casament i tornava a descosir-lo quan ningú l'observava. L'excelsa epopeia pretesa per La filla d'Homer esdevé d'aquesta manera, en realitat, una humaníssima novel·la que desenvolupa una hipòtesi que se sosté en la visió positiva que L'Odissea ofereix dels personatges femenins. Com a curiositat es pot dir finalment que La filla d' Homer és la única novel·la històrica que va inspirar una òpera: Nausícaa, que a la seva estrena a Mallorca va assistir el propi Robert Graves.






Títol: La filla d'Homer | Autor: Robert Graves | Editorial: Edhasa | 288 pàgs. | 1988 | Traducció d'Isabel Turull Creixells

Fonts: Lucía Graves, Introducció a l'edició de la novel·la a Círculo de Lectores.