Virgínia Woolf: l'escriptora del segle XX

Virgínia Woolf es va anticipar a James Joyce en el modernisme literari del segle XX i és considerada una de les millors escriptores de la literatura anglesa


Parlar de Virgínia Woolf és parlar de literatura en majúscules. És obvi que abordar la seva figura en una novel·la no es pot restringir a un gènere literari, d'aquí que fos natural que Michael Cunningham ho fes sense pretendre enquadrar Les hores dins la novel·la històrica. El resultat va ser una magnífica novel·la que va ser reconeguda per la crítica literaria mundial. 



A Les hores, Michael Cunningham s'endinsa de manera sensible i intel·ligent dins el món quotidiani de la Virgínia Woolf i de dos personatges imaginaris: Laura Brown i Clarissa Vaughan. Les tres estan unides per una de les obres més importants de l'escriptora britànica, La senyora Dalloway. La Virgínia Woolf escull a la seva casa de les afores de Londres, el 1923, quin serà el començament de la novel·la. Anys després, a Los Àngeles, el 1949, la Laura Brown llegeix fervorosa i apassionadament La senyora Dalloway i, per tancar el cercle, a finals del segle XX, a Nova York, la Clarisa Vaughan, a qui els seus amics anomenen "senyora Dalloway", comença el dia comprant flors, igual que el personatge de la Virgínia Woolf. Centrant-nos en l'escriptora, la Virgínia Woolf està obsessionada amb la redacció de La senyora Dalloway. En èpoques de crisi pateix fortes migranyes i fins i tot escolta els ocells cantant en grec. És una dona insegura, fins i tot en el seu tracte amb els servents. Com a personatge la Virgínia Woolf posseeix diferents mòbils depenent de l'època en la que es troba: el 1923 el seu objectiu és acabar d'escriure la seva novel·la i tornar a Londres, perquè pensa que la seva vida a Richmond és un exili al que l'han condemnat els seus metges i el seu marit; el 1941, en canvi, no té cap objectiu, ni s'expliquen les raons del seu suïcidi. Les situacions dels tres personatges reflexen situacions experimentades per la Clarissa Dalloway a la novel·la de Woolf. Els personatges secundaris en la història de la Clarissa Vaughn també van en paral·lel als personatges de La senyora Dalloway. La novel·la de Michael Cunningham reflexa el mateix estil de narrativa, de flux de consciència -un estil on els escriptors com Woolf i James Joyce van ser pioners- on el flux de pensaments i percepcions dels personatges són descrits com si estiguessin passant a la vida real, sense filtres, canviant d'una cosa a una altra, i sovint de manera impredictible. La novel·la de Cunningham també utilitza el recurs de posar l'acció de la novel·la dins l'espai d'un dia, igual que a La senyora Dalloway de Woolf. A la novel·la de Woolf és un dia en la vida de cada un dels tres personatges: Clarissa Vaugh, Laura Brown i la mateixa Virgínia Woolf. D'aquesta manera Cunningham intenta, com Woolf, mostrar la bellesa i profunditat de cada dia, fins i tot el més ordinari, en la vida de cada persona i al mateix temps com tota la vida d'una persona pot ser examinada a partir d'un sol dia de la seva existència. En la seva recreació Cunningham ha sabut reconèixer i apropiar-se dels trets més significatius del'obra i de l'estil de la Virgínia Woolf, que ens recorden el motiu de la grandesa de l'escriptora britància als inicis del segle XX i el per què de la vigència de la seva obra actualment. Les hores de Michael Cunningham és una obra en diàleg permanent amb La senyora Dalloway. Diàleg a tres veus sobre la base d'un mateix personatge i d'una sèrie de situacions que desemboquen en problemàtiques similars en tres èpoques diferents. Les hores va obtenir el Premi Pulitzer de novel·la el 1999.


- Per saber-ne més...


Biografia de Virginia Woolf (Visat)

Virgínia Woolf a MdN: Mujeres de Novela
Lletres d'or: Virgínia Woolf (Catalunya Ràdio)


Títol: Les hores | Autor: Michael Cunningham | Editorial: Columna | 242 pàgs. | 2000 | Traducció de Roser Morera i Busqueta